11.12.17

Ressenya publicada per Henar Morera a l'anoiadiari.cat
"Amb sense tu", de Pep Elias
Acaba de sortir Amb sense tu, la tercera obra de ficció que publica Pep Elias. Un dia va trobar una paraula que li devia semblar que descrivia la seva dèria lenta i constant de posar per escrit la manera com s’explicava el món a si mateix, l’escrividor, i amb aquest mot va encetar un blog. Tal com va apuntar Jaume Farrés en la presentació del llibre, ‘escrividor’ sembla ser un ofici a mig camí entre ‘escrivent’ i ‘escriptor’. És una paraula enjogassada i ocorrent, amb què, per la seva modèstia, ell s’hi deu sentir còmode però, havent llegint Amb sense tu, em permeto suggerir-li que l’abandoni, que ja no pot predicar-se a si mateix com a escrividor, com aquell qui no gosa poder-se dir ‘escriptor’ amb totes les lletres, perquè ell les sap totes i, encara que no se’n vulgui reconèixer, en té l’ofici i la traça. 
Aquests divuit relats, força breus en general, estan perfectament estructurats i construïts, amb principis ben alçats i finals com esculpits. Hi he trobat a faltar un índex, i no sé si ho espatllo però aquí els llisto perquè en vegeu la gràcia: un primer bloc es titula De tres en tres i s’han de llegir tots d’un sol alè: "La vida és Bàrbara", "Amb erra de Rita" i E"n dues paraules". El segon bloc, De dos en dos, i van així, per parelles: "Amb sense tu", "Amb mi" (dos); "Res per aquí, ningú per allà"; "Màgia de debò" (i dos més). La tercera part, D’un en un (fixeu-vos-hi, tres-dos-un!) conté els contes que es poden llegir tal com proposa l’autor: "Últim avís", "Un dia de cada dia", "Ets i uts", "Partit del segle", "Dret a triar", "Si jo et dono el ronyó i tu em trenques el cor", "Respectar els senyals", "Diagnòstic", "Últimes paraules", "La princesa i rodalies", "L’últim dia a París".
Uns títols que diuen “llegeix-me” per a uns relats de molt bon llegir. Parteixen de la quotidianitat, d’una realitat ben conformada, tranquil·la, a vegades fins i tot mediocre, que tot d’un plegat es plega una mica, es distorsiona imperceptiblement. En la majoria d’històries, el narrador presenta un personatge des de l’omnisciència selectiva i el fa passar per un petit atzucac, un clic que li distorsiona la percepció del seu món afable. L’extraordinari és a tocar, a la cantonada de casa, perquè hi ha altres mons però són en aquest. L’artifici narratiu es crea en el moment que el lector accepta el fenomen estrany en el marc de rerefons realista. Rere la capa enganyosa de trivialitat i un simulacre d’actitud ingènua i bonhomiosa, els personatges es mouen abocats a l’absurd,  entren en contradicció amb les lleis de la física, participen d’un encadenament de causes i efectes que no poden controlar, pateixen una deformació del seu comportament habitual o suporten el canvi que els provoquen d’altres; en definitiva, es veuen envaïts per l’estupefacció. Més desconcertant és l’efecte que provoquen els relats en primera persona, per la proximitat amb el punt de vista de qui veu trasbalsat el codi que coneixia i ha d’admetre que no és més real allò que la lògica i l’experiència demostren que ho és, sinó que l’imprevist i l’inexplicable poden esdevenir reals o si més no, versemblants. El lector ho accepta, entre agraït i sorprès, perquè, com l’escriptor, sap que l’improbable no sempre és impossible.
Com a bon filòleg, Pep Elias juga amb les paraules i es nota que s’ho passa molt bé. M’agrada quan llegeixo que un fa posat de punts suspensius o una noia parla ràpid, sense signes de puntuació;  aplaudeixo quan adjectiva un home d’eficaç que cinquanteja amb una elegància un xic exagerada. Estireganya significats, posa humor a frases fetes, construeix jocs lingüístics: un futbolista que se sent fora de joc, la periodista Bàrbara tornant a la vida bàrbara, que va patir un accés de desconcert. I amb la complicitat de Calders, amb qui guarda un aire de família, descriu un matrimoni de més de mig segle, s’havien conegut abans-d’ahir, però ja eren demà passat.
Tot ho embolica amablement, amb un punt d'humor de gentleman, en uns llocs que no tenen nom i en un present que ens pica l’ullet, com passa quan la Roksolana accepta una feineta amb un mag de pa sucat amb oli per subvencionar-se la independència que unilateralment havia declarat el dia que va marxar de casa per instal·lar-se en la república lil·liputenca d’un antre. I ell mateix se’l pica descrivint l’escriptor protagonista d“Ets i uts” en el moment de recollir un gran premi (immerescut, clar) quan explica un ridícul joc de paraules amb el títol de la novel·la que provoca unes rialladesAmb sense és un títol molt ben trobat que dona un joc honest i pulcre i a tota una generació ens fa pensar en la resposta a la pregunta de les iaies: Com vols la llet, amb sucre o sense? I que s’agermana perfectament amb l’eloqüent fotografia de la portada. 

5.12.17

Recull de les presentacions a Barcelona, Manresa, Reus i Igualada

Si voleu veure una bona crònica de la presentació de "Amb sense tu" a Igualada, podeu mirar aquest enllaç del Canal Taronja. També comparteixo algunes imatges de Barcelona, Manresa i Reus. Aprofito per donar les gràcies a la Teresa Roig, la Delfina Corzan, la Sandra Takagi i el Jaume Farrés per la seva complicitat i les seves paraules.






2.11.17

"Amb sense tu", el meu nou recull de relats curts


Ja el tenim aquí! "Amb sense tu" arriba a les llibreries, de la mà de Voliana Edicions. Aquest novembre, presentacions a Igualada, Barcelona, Manresa i Reus.

16.2.17

Al març, Taller d'escriptura creativa

El dia 1 de març comencem un altre curs d'escriptura creativa a Igualada, concretament al Centre Cívic de Fàtima. Ens trobarem els dimecres, a dos quarts de vuit de la tarda, per intercanviar neguits literaris i, sobretot, per experimentar. Perquè, de fet, treballarem com si fóssim en un taller, en un obrador on tothom podrà escriure en el seu propi estil. Si us animeu, encara teniu temps per inscriure-us-hi.

1.2.16

Teresa Roig: "Si una història no m'aporta res, no l'escric"

Us deixo l'enllaç a l'entrevista que fa us dies vaig fer a l'Anoiadiari a l'escriptora igualadina Teresa Roig. L'excusa va ser la presentació de la seva novel·la "La merceria", però vam aprofitar l'avinentesa per parlar de la seva manera d'entendre la literatura. No us la perdeu.
Les reflexions d'aquesta autora, especialitzada a explicar els sentiments d'uns personatges situats en entorns històrics molt determinats, ajuden a interpretar la seva trajectòria, a hores d'ara ja plenament consolidada, tant pel nombre de llibres publicats com per la bona acollida que han rebut per part dels lectors i de la crítica. Diu que per a ella escriure és una manera d'entendre el món. Per a això llegir-la és una manera d'entendre-la a ella i a la seva concepció de la vida.

16.5.15

M. Carme Junyent: "Si volen exterminar el català, que ho diguin clarament"

En l'edició d'aquest cap de setmana, publico una entrevista a la lingüista M. Carme Junyent, que parla sense embuts sobre la situació del català als centres d'ensenyament i sobre el futur de la nostra llengua. Aquests són alguns dels titulars:
-"Si nosaltres diem no, l'estat ja pot dir missa: nosaltres mantindrem la llengua"
-"Hauríem de deixar de ser hipòcrites i dir: volen el 25%? Molt bé, nosaltres també. La major part de l'ensenyament a secundària es fa en castellà"
-"No ens podem creure que som un poble especial. Tenim els mateixos comportaments lingüístics que tothom"
-"Si nosaltres som els primers d'amagar la llengua perquè suposem que ens portarà problemes o pel que sigui, n'hem d'assumir les conseqüències"
-"Molts nanos no deuen pensar que el català sigui una llengua per parlar. L'aprenen com si aprenguessin llatí"
-"Si la independència significa que, tal com volen Esquerra i Convergència, hi hagi dues llengües cooficials, anem directes a l'extinció del català"
Si voleu llegir en profunditat aquestes i d'altre reflexions, aquí teniu l'enllaç per accedir a l'entrevista completa.

22.3.15

Lletres d'Igualada, nova aplicació sobre poetes locals

Amb motiu del Dia Mundial de la Poesia, la Biblioteca i l’Institut Municipal de Cultura han llançat l’app gratuïta Lletres d’Igualada. Es tracta d’una aplicació que inclou 31 píndoles poètiques d’autors igualadins o vinculats amb la ciutat. La Biblioteca Central ha participat en la selecció d’autors i poemes així com en els textos biogràfics i també ha intervingut en les propostes de disseny. És una bona manera de promoure els nostres autors i la nostra col·lecció local. L’aplicació es pot  descarregar gratuïtament des d’un Android o un IPhone; només cal posar el títol Lletres d’Igualada a l’App Store o Google Play. Si us la voleu descarregars, ho podeu fer des d'aquí.

20.2.15

Entrevista a Laura Borràs: "Hi ha un llibre per a cada moment"

Si voleu gaudir unes interessants reflexions de la Laura Borràs sobre la lectura, la literatura i la poesia en particular, us convido a llegir l'entrevista, que és més aviat un diàleg, que avui surt publicat a l'anoiadiari.cat. Us garanteixo que val molt la pena perquè és un luxe llegir les opinions d'una persona tan capacitada per transmetre la seva passió pels llibres i que, com Borges, s'imagina el paradís com una biblioteca. Aquí teniu l'enllaç.

21.12.14

Conversa amb el traductor Albert Nolla


Aquest cap de setmana he iniciat una col·laboració amb la secció d'entrevistes de l'Anoiadiari.cat. El traductor literari Albert Nolla, responsable de les versions en català d'autors com Murakami o Auster, ha estat el primer personatge que he tingut el plaer d'entrevistar. Aquí podeu consultar la conversa que van mantenir, en què reflexiona sobre la tasca del traductor i la responsabilitat que comporta interpretar no només les paraules, sinó també el context, el to i la intencionalitat d'autors consagrats que escriuen les seves obres en d'altres llengües i, també, en d'altres cultures.

27.4.14

Si puges a un tren, passen moltes coses

“Si no llegeixes, no passa res; però si llegeixes, passen moltes coses”. No sé de qui és aquesta frase, però sé que m’encanta. I, des d’ahir, jo també puc assegurar que si no pugues a un tren, no passa res; però si hi puges, passen moltes coses. L’experiència d’agafar el carrilet i interpel·lar els viatgers per parlar de llibres va ser realment engrescadora i enriquidora.
En el viatge d’anada, en companyia de Laura Borràs, vam parlar amb una dona que anava amb un lector electrònic; una senyora que no llegia perquè va dir, literalment, que era dolent per als ulls; una noia que tot just començava a parlar en català i que vol llegir per aprendre’n més; una altra dona que llegia “Incerta glòria” i una altra que seia al seu costat i que s’ha mostrat agraïda fins al punt d’assegurar que li havíem canviat la manera de veure el país... També hem tingut la companyia d’amics com l’Eduard, que s’ha afegit a les improvisades tertúlies, o la Teresa, que ens ha ajudat a trencar el gel amb la música del seu clarinet. El viatge fins a plaça Espanya ha estat intens i segurament per això s’ha fet tan curt.

I a la tarda, nova ració d’intercanvi d’experiències lectores. He pogut parlar amb un lector de ciència ficció, que s’ha mostrat molt interessat per l’argument de “Olor de gas”; amb un jove amb moltes inquietuds i que abans de baixar ja havia començat a devorar els contes de “Literalment incapaç de matar una mosca”  o amb una exemplar família argentina: els pares i la filla llegien un llibre cadascú: un en castellà, l’altre en anglès i l’altre en italià, i han acceptat de bon gust l’obsequi d’un llibre en català; una terapeuta especialitzada en lectures de física quàntica...
Aquests i d’altres han estat els protagonistes anònims d’una jornada intensa i inoblidable. Gràcies a la Institució de les Lletres Catalanes i a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya per haver-la fet possible. L'experiència m'ha confirmat, tal com comentem en els cursos d'escriptura creativa que si algú vol escriure però no sap on trobar històries o personatges, només cal que pugi a un vago de tren.